Enraonar significa discutir,
examinar, conversar... sobre algun tema o sobre algun esdeveniment; en
aquest cas concret sobre la ciència. No volem un discurs en que un expliqui la ciència i l’altre sols
llegeixi. Volem un discurs de retorn; opinions, suggeriments, crítiques,
dubtes, proposta de temes…
Quan hom sent la paraula ciència ho relaciona, quasi immediatament, amb la paraula complexitat. Un es creu que per parlar de ciència, per entendre-la i crear-la es necessiten molts anys d'estudis i una gran dedicació. Però en realitat la ciència ens envolta, quan pitgem l'interruptor de la llum, quan bullim un ou, quan ens vestim i ens rentem la cara de bon matí, ara mateix mentre llegim aquest post. Potser no acabem de comprendre els processos químics i biològic que fan que un ou esdevingui un ou dur; tot i això tenim el dret i el deure de qüestionar la ciència i d'opinar. Tal com fem amb la política i l'economia, sense tenir estudis específics en aquestes matèries, és molt fàcil anar a un bar, parar l'orella i veure que forma part de molt dels debats que allí s'originen.
I per què no passa això en la ciència? Senzilla pregunta amb una resposta prou complexa. Potser l'explicació rau en la manera com els mitjans de comunicació ens expliquen la ciència. Si ens fixem en una noticia científica veurem que totes segueixen un mateix patró: "El dr. Tal juntament amb el seu equip han descobert la cura de la malaltia Qual…" el reportatge va acompanyat d'imatges del laboratori i una explicació senzilla del doctor sobre el gran descobriment. I el periodista quin paper té en tot plegat? Actualment molts dels periodistes científics s'han oblidat de la seva naturalesa, simplement es dediquen a recollir la informació del científics i construir un discurs interessant per l'audiència pocs d'ells rebaten la informació del científic, el qüestionen o contrasten la informació. Per tan l'espectador sols sent i veu el que el científic desitja, s'ens construeix una imatge d'un científic que tot ho sap i que nosaltres tan sols podem escoltar, sense qüestionar res. Perquè si ni tan sols el periodista es capaç de qüestionar-ho, per què nosaltres ho hem de fer? Aquesta només és una de les moltes explicacions. Que cadascú reflexioni sobre aquest tema i es pregunti a si mateix: I jo perquè no parlo de ciència?
En aquesta secció i bloc volem donar eines de reflexió, potser no entendre al 100% els processos químics i biològics de l'ou dur; però intentarem crear uns nous ulls en que observar la ciència; un ulls més crítics.
I per què no passa això en la ciència? Senzilla pregunta amb una resposta prou complexa. Potser l'explicació rau en la manera com els mitjans de comunicació ens expliquen la ciència. Si ens fixem en una noticia científica veurem que totes segueixen un mateix patró: "El dr. Tal juntament amb el seu equip han descobert la cura de la malaltia Qual…" el reportatge va acompanyat d'imatges del laboratori i una explicació senzilla del doctor sobre el gran descobriment. I el periodista quin paper té en tot plegat? Actualment molts dels periodistes científics s'han oblidat de la seva naturalesa, simplement es dediquen a recollir la informació del científics i construir un discurs interessant per l'audiència pocs d'ells rebaten la informació del científic, el qüestionen o contrasten la informació. Per tan l'espectador sols sent i veu el que el científic desitja, s'ens construeix una imatge d'un científic que tot ho sap i que nosaltres tan sols podem escoltar, sense qüestionar res. Perquè si ni tan sols el periodista es capaç de qüestionar-ho, per què nosaltres ho hem de fer? Aquesta només és una de les moltes explicacions. Que cadascú reflexioni sobre aquest tema i es pregunti a si mateix: I jo perquè no parlo de ciència?
En aquesta secció i bloc volem donar eines de reflexió, potser no entendre al 100% els processos químics i biològics de l'ou dur; però intentarem crear uns nous ulls en que observar la ciència; un ulls més crítics.
Actualment gràcies a les xarxes socials i a internet
podem estar connectats gairebé al 100%. Aprofitant aquestes eines la secció no
solament serà trimestral, sinó que potser mensual, setmanal o diària. Us animem
que participeu; proposant temes, creant debats al bloc després d'un post o explicant la vostra experiència amb la ciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada